diumenge, 13 de maig del 2018
"...però també em va explicar que la força que ens fa viure és comuna i ens la podem prestar. Ell havia sobreviscut gràcies als seus companys. L'individu no és una realitat última, sinó més aviat un miratge que si no té qui en reculli els trossos, quan es trenca, no és res. D'aquí un sentit de la col·laboració i de la complicitat que va més enllà de l'acord ideològic i de l'acció col·lectiva. És compartir la força de viure i el profund agraïment de la resistència."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada