Un barrio laberíntico, una red de calles que había evitado durante años, se me hizo claro de repente cuando alguien que amaba se fue allí. Como si hubiera un proyector en su ventana que organizara la zona con sus rayos.

Walter Benjamin

84 charing cross road

 

"Necessito un llibre de poemes d'amor, ara que tenim la primavera a sobre. 'Res de Keats ni Shelley', envia'm poetes capaços de fer l'amor sense sentimentalismes -Wyatt o Jonson o qui sigui, decideix tu mateix. Un bon llibre i prou, si pot ser suficientment petit perquè pugui ficar-me'l a la butxaca dels pantalons i emportar-me'l a Central Park."

Helen Hanff

Que emblanquinin les pedres, nobles o rústegues, de les cases i que n'esborrin, sacrílegs, les empremtes, les cicatrius, les taques, els signes -mítics o profans- que el temps, i l'home, per voler o per incúria, hi han deixat marcats; o que arrebossin amb guix mal endurit les tàpies de la jueria o del torricó moresc, ens enutja; però que el arrabassaires, botits i desensivellats, encalcinin i enguixin el nou -al carrer de Dalt, al del Mig o al de Baix, de l'1 al 500-, ens enrampa. Tant, que ahir, els desenxubats de la Tina del Port, folgosos i pensarosos, de matinada, proveïts de bidons curulls de colors de tot cel i pinzells de tot pèl, vam pintar, d'una a una, les cases. La primera, de rosa lívid, la segona, de groc ebri, la tercera, la quart i la cinquena, de vermell nacrat. No pas ben bé una sola color per a cada casa ans tambe per a cada conjunt, de dues o més. Com si fóssim grans mestres, plens de geni i segurs, miràvem el ple de cases, de lluny -mig aclucant els ulls, no cal dir, i fent visera amb la mà esquerra i aplomant el pinzell amb la dreta. Com que les cases són desiguals de volum, ens era més fàcil de pintar el poble com qui ordena volums i colors en un retaule. Ja al carrer del Mig hi vam afegir el negre, xemeneies i tot -és una casa més alta que les altres-, i, al costat, un violeta crepuscular i a l'altra, un gris de ratolí, i tres de plegades, d'un blau de lleixiu domèstic. I al carrer de Dalt, un conjunt d'unitats, de verd-verd, sense censura, acompanyat d'un marró caputxí i d'un turquesa difús. Ja llests, pocs ho creurien, la vida policromada havia guanyat l'u per mil, i vencia, de molt, la mateixa natura quan els vermells, els violes i els negres vesperols amarronats exciten la ment tot complaent-la, i inflamen els sentits. Esperàvem que fos del tot dia per a mostrar als arquitectes alliberats de transcendentalisme i pragmàtics l'embriagant troballa; però una oratjosa tramuntana -jo diria un mestral desentonat- que aixecava mànegues de sal dels fondals de mar, ho va emblanquinar tot amb la seva cremadora polseguera i ho va embrutir amb deixes putrefactes d'alga. Si algú vol provar d'heure encara un poc del pler que vam aconseguir amb els nostres policromats, potser si s'hi arriba de matinada, i es mira el poble des de l'altra part de la riba, tocant a Rec de Canet, i acluca ben bé els ulls del tot, no es decebrà.

J.V. Foix

Punt, coma, punts suspensius

El cor de la poma

Ritorno a Genova

"No só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera"

Jacint Verdaguer