 |
| Salvador Dalí: Les Fires de Figueres, 1922 |
...Jo també vull contar-te'n, amiga, de coses de la fira. Però les meves, seran les fires del record, i les teves les fires que suara acaben de passar.
¿Per què es fan les fires? Les fires no es fan, les fires naixen com plantes, com el cant del grill, com els blats quan ve la primavera.
L'any és un respir de la Naturalesa i a la Primavera és quan sempre torna a respirar; per això és que surten les fires i palpiten les magnífiques festes majors a tots els pobles.
Hi ha un dia en què hom diu:
-Ja broten els arbres.
L'endemà ja tothom ho sap. Ja broten els arbres!
Ve un temps també en què hom diu:
-Ja han vingut les orenetes.
L'endemà ja tothom ho sap, i s'obre una mica el balcó.
Poc a poc els arbres s'enverdeixen. Llavors ja s'han obert tots els balcons per a millor sentir l'olor del carrer, acabat de regar.
La fira comença igual que la primavera. Un dia hom diu:
-Ja han posat la primera parada.
L'endemà ja tothom ho sap.
-Ja han posat la primera parada! Ahir tocaren ja els cavallets... Ha vingut un pim-pam-pum nou!
Però poc a poc tota la plaça és una gran bandera, feta de moltes banderes petites, i vet aquí que ve un dia en què tota la plaça es converteix en una gran capsa de música!
Tots els balcons s'han obert per escoltar-la.
La fira és un gran basar-vivent.
És cosa assats difícil calcular el preu de la música; però la música de la fira és indubtable que val 0,75. Tota a 0,75!
A les dues de la nit tota la fira resta com ficada dins d'una funda.
Els de l'
ametlla torrada són els que suen més de tota la fira.
Les il·lusions dels dies de fira són de tots colors.
Però ve un dia que la fira s'acaba. Aquell dia ens adonem que la funda de la fira està plena de pedaços.
¿Que estic sord? No, és que s'ha acabat la fira.
Mira la plaça... Avui tornen a passar carros lentament; s'oeix el soroll del boter incansable; tornen a nàixer els sorolls, però ara ja no seran de molts colors. Ara la vida tornarà a parlar-te en veu baixa.
¿Què són tants gossos? Res, són els gossos que vénen a escurar els ossos de la fira!
Salvador Dalí, L'alliberament dels dits
[Empordà Federal, núm. 646, 26-V-1923), Figueres, pàg. 2.]
