Sopàvem amb les finestres obertes. Encara era l'estiu i ens acabàvem d'instal·lar en un petit apartament de planta baixa al carrer 11, on viuríem durant un semestre. Sopes de llauna sobre una taula improvisada i moltes impressions noves abocades en desordre al damunt de les tovalles. De sobte, un nen s'atura davant la nostra finestra i amb cara de fascinació, assenyalant-nos amb el dit, exclama: "Look, a real family!". L'endemà vàrem confeccionar-nos unes cortines.
Eulàlia Bosch