Irene...on et fiques?, aquestes fotos no són de qualsevol lloc!
quan et llegeixo m'empenys a llegir poesia:
DESERTA EL FOSC
Deserta el fosc, i que et sigui la pena com un espai secret de tu mateix des d'on tot és insòlitament digne. No l'enyor que marceix, sinó el cabal de serenor, la solitud entesa com un estar en les coses per comprendre'n les mudances, els ritmes, la bellesa. Així el dolor no crema ni resseca i en el silenci hi trobes l'harmonia que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
Miquel Martí i Pol
per cert, gràcies per la ubicada del treball!!! ens haríem de veure per la ub!
Irene...on et fiques?, aquestes fotos no són de qualsevol lloc!
ResponEliminaquan et llegeixo m'empenys a llegir poesia:
DESERTA EL FOSC
Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
Miquel Martí i Pol
per cert, gràcies per la ubicada del treball!!!
ens haríem de veure per la ub!
et recomano: http://joma-enbloc.blogspot.com/
ResponEliminagràcies per les paraules, el poema i el blog!
ResponElimina