dijous, 30 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
dilluns, 15 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
diumenge, 24 d’octubre del 2010
dimarts, 19 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Els primers freds
Et vaig acompanyar al museu del parc.
Era un matí d'hivern. Vam aturar-nos
davant de Els primers freds, una escultura
de marbre gris: un vell que, despullat,
mentre el vent arrossega fulles mortes,
mira a la llunyania.
No són distints la vida i l'art, vas dir-me.
Però jo només veia un marbre fred,
més aviat retòric, i pensava en noies.
Entre aquell dia i ara, com un mar,
s'estén la meva vida.
I vénen, travessant aquest mar gris,
els meus records, bucs negres de vaixells.
He tornat al museu aquest matí d'hivern,
i penso en tu mentre travesso el parc
mirant la llunyania i envoltat
de fulles mortes que arrossega el vent.
Joan Margarit
dimarts, 21 de setembre del 2010
dilluns, 20 de setembre del 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
divendres, 20 d’agost del 2010
dimecres, 28 de juliol del 2010
dimarts, 27 de juliol del 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
dimecres, 7 de juliol del 2010
Els sentits
diumenge, 4 de juliol del 2010
L'essència
En el arte no hay desilusión porque la ilusión se presupuso ya desde el principio. Del arte no existe un despertar, porque en él no dormimos, aunque hayamos soñado. En el arte no hay tributo o multa que pagar por haberlo disfrutado. (...)
Por arte se entiende todo lo que nos deleita sin ser nuestro -el rastro de unos pasos, la sonrisa que a alguien regalamos, el ocaso, el poema, el universo objetivo.
Poseer es perder. Sentir sin poseer es guardar, porque es extraerle a una cosa su esencia.
Fernando Pessoa
Por arte se entiende todo lo que nos deleita sin ser nuestro -el rastro de unos pasos, la sonrisa que a alguien regalamos, el ocaso, el poema, el universo objetivo.
Poseer es perder. Sentir sin poseer es guardar, porque es extraerle a una cosa su esencia.
Fernando Pessoa
dissabte, 15 de maig del 2010
Pàgina en blanc
Bajé al mercado
y traje
tomates diarios aguaceros
endivias y envidias
gambas grupas y amenes
harina monosílabos jerez
instantáneas estornudos arroz
alcachofas y gritos
rarísimos silencios
página en blanco
aquí te dejo todo
haz lo que quieras
espabílate
o por lo menos organízate
yo me echaré una siesta
ojalá me despiertes
con algo original
y sugestivo
para que yo lo firme.
Mario Benedetti
dijous, 15 d’abril del 2010
No són cançons urgents
"Habrá que desenvainar las espadas del texto, y escribir una canción aunque no haya algún pretexto, y dedicársela al primero que pase caminando, al que se quedó pensando, al que no quiere pensar, al olvido selectivo, a la memoria perdida, a los pedazos de vida que no vamos a perder... jamás".
dimarts, 16 de març del 2010
Possibilitats
Nevada del març de 2010 |
Prefereixo el cinema.
Prefereixo els gats.
Prefereixo els roures a les ribes del Warta.
Prefereixo Dickens a Dostoievski.
Prefereixo que m’agradi la gent
a estimar la humanitat.
Prefereixo tenir a la mà fil i agulla.
Prefereixo el color verd.
Prefereixo no afirmar
que la raó és la culpable de tot.
Prefereixo les excepcions.
Prefereixo sortir abans.
Prefereixo parlar d’una altra cosa amb els metges.
Prefereixo les velles il·lustracions.
Prefereixo el ridícul d’escriure poemes
al ridícul de no escriure'ls.
Prefereixo, en amor, els aniveraris no assenyalats
que poden celebrar-se cada dia.
Prefereixo els moralistes que no em prometen res.
Prefereixo la bondat conscient
que una d'ingènua.
Prefereixo la terra vestida de civil.
Prefereixo els països conquerits als conqueridors.
Prefereixo tenir algunes reserves.
Prefereixo l’infern del caos a l’infern de l’ordre.
Prefereixo les faules dels Grimm
a les primeres planes del diari.
Prefereixo les fulles sense flors a la flor sense fulles.
Prefereixo els gossos amb la cua sense tallar.
Prefereixo els ulls clars perquè els tinc foscos.
Prefereixo els calaixos.
Prefereixo moltes coses que aquí no he esmentat,
a moltes altres que tampoc he esmentat.
Prefereixo els zeros a granel
abans que els alineats en una xifra.
Prefereixo el temps dels insectes
al temps sideral.
Prefereixo tocar fusta.
Prefereixo no demanar com de llarg i quan.
Prefereixo considerar finalment la possibilitat
que l'existència tingui la seva pròpia raó de ser.
Wislawa Szymborska
dimarts, 16 de febrer del 2010
Funcions
Diego no conocía la mar. El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla.
Viajaron al sur.
Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando.
Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura.
Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió a su padre:
—¡Ayúdame a mirar!
Eduard Galeano
dissabte, 6 de febrer del 2010
diumenge, 3 de gener del 2010
L'hort
Vaig aprendre a llegir,
Remei Martínez Marí
matemàtiques, llatí,
física, química, francès,
geografia, naturals, anglès.
Després m'ensenyaren a pintar,
la roda dels colors, el fosc i el clar
la línia, la composició.
Sé distingir un Van Gogh
d'un Gauguin,
un Renoir d'un Degas
un Picasso d'un Dalí.
Però avui a l'hort
m'he trobat tan ignorant,
tots els arbres fruiters
els veig ben iguals.
Remei Martínez Marí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)