dimecres, 21 de desembre del 2011

El professor


¿Qué se puede explicar
en este laberinto con maletas y llaves?
Sólo las estaciones del peligro
y la necesidad.

Son ya las cuatro y diez. El profesor,
que cada día aprende a vivir en voz alta,
recita los poemas elegidos.
Hay silencio en la clase
y miradas que cruzan el silencio.

Dudar es necesario.
La sospecha nos brinda
una buena lección, pero conviene
que nadie imponga un frío,
que cada cual elija sus dudas y sus llaves
para que las maletas al abrirse
no resulten vacías.

Porque tampoco es justo
pedirle al sol de mayo que no deje
la piel de una certeza en la ventana.
Nunca ha sido de ley
olvidar lo que somos,
aquello que debemos defender
para que las palabras que decimos
no huelan a cerrado.
Quien vive necesita confianza.

Con las llaves perdidas abrimos la memoria.
El poema recorre un continente,
toma una habitación,
deshace su maleta.

Siempre recién llegado,
al dudar en los dogmas y afirmar en la nada,
el profesor procura,
más que decir verdades, no mentir,
más que dar ilusiones, no romperlas.
Dedicará sus años
a buscar entre sombras
una razón de claridad
y a descubrir en ojos indecisos
el equipaje abierto de un poema,
su rara conmoción,
cuando en la vida ocurren
las cosas que suceden en la literatura.

Los ojos de un alumno
son viajeros urgentes. Sólo hacen
preguntas como arenas movedizas,
preguntas para la próxima estación
en un viaje de largo recorrido.

Luis García Montero

dimarts, 20 de desembre del 2011

Pedagogia



Si ja és difícil distingir entre art i ciència en arquitectura,
en pedagogia resulta impossible: la pedagogia no seria ciència sense l'art,
sense l'artesania, sense el treball poètic, creador, amb els infants;
ni l'educació seria bon art sense la compartida recerca
de tècnica i de formulació teòrica.

Marta Mata

dimecres, 30 de novembre del 2011

Pensaments




...i els meus pensaments són tot sensacions.
Penso amb els ulls i amb l'oïda
i amb les mans i amb els peus
i amb el nas i amb la boca.

Fernando Pessoa

dimarts, 22 de novembre del 2011

Del revés


...les arts també són una finestra.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Percepció


divendres, 11 de novembre del 2011

Jo també m'hi apunto

Jo també m'apunto als moments de plenitud efímers, m’apunto a l’escalf del vi que comparteixo amb els amics, m’apunto a la ironia que matisa sense destruir, m’apunto a les àries de Verdi i a les obertures de Wagner, m’apunto a la poesia i a la música sense saber, com Strauss al Capriccio, què son primer, si els sons o el mots.


M’apunto a l’amistat que no troba explicació racional i que, tanmateix, no deixa de durar, m’apunto al diàleg dels intel·ligents, m’apunto a la maldat quan aquesta és gandula i a la beneiteria quan calla, m’apunto al silenci de l’amiga que només m’escriu quan té alguna cosa a dir-me i també m’apunto al record d’un poti-poti que vaig menjar un dia a la vora del mar.

M’apunto als versos quan no són ximples i a les pel·lícules que ens deixen només una seqüència immortal dins els ulls de la ment, m’apunto amb els adolescents que saben que quan dormen els creix el bigoti i m’apunto amb les noies que estan tristes i que no saben per què.


M’apunto amb l’home del barret que creua el carrer tot sol sense veure-hi, enganyant la dona dient que no és cec, i m'apunto amb l’andalusa que riu mentre m’explica les desgràcies familiars. M`apunto amb el borratxo que no fa mal i amb la vella prostituta que tot el dia es queixa de les cames. M’apunto a les interminables discussions sobre si el capvespre damunt l’Empordà és més bonic que no pas a l'Alt Urgell, i també amb els que encara són capaços de perdre l´oremus per un pronom feble mal col·locat.

M’apunto amb els que hipotequen rendes per un somni de la infantesa, amb els qui no entenen de pintura i s’embadaleixen davant d’un Rembrandt, m’apunto amb els qui no corregeixen el mal català de l'amic però que pateixen en veure els estralls de la nova fonètica, m’apunto amb els qui encaterinen amb les mentides de la fabulació, m’apunto amb els que plagien perquè saben que voler ser original és una cursileria, m’apunto amb els qui porten a terme afers gratuïts, innecessaris, només pour son plaisir, m’apunto amb els somiadors d’ofici, com l´Alvaro Cunqueiro i el nostre Joan Perucho, m’apunto a tot el que hem oblidat i al que volem recordar i no podem.

M’apunto amb els ingenus que no temen dir en veu alta els seus pensaments i amb els que, de tant en tant, fan una lleugera relliscada, m’apunto amb els que es moren cada dia un xic, amb els que no saluden la hipocresia com el menor dels mal possibles, m’apunto amb els enamorats que no creuen en l’amor, amb els que no tenen pressa i, per tant, no destorben el veí, m’apunto al parlar per parlar, m’apunto amb els qui baden i conviden a badar, m’apunto amb els qui saben per què riuen i, per tant, no els fa cap vergonya plorar. M’apunto amb els qui perden el càrrec perquè saben que tota injustícia no duu a l'ordre, sinó a un desordre més gran.

M’apunto, en conseqüència, a tot allò que la guerra desbarata. A tot allò que, després, costa tant de tornar a compondre. La guerra no és només un afer sagnant, és inútil.

Montserrat Roig: "Jo també m'hi apunto" a Un pensament de sal, un pessic de pebre (1991)

diumenge, 6 de novembre del 2011

Dol(ç)or

Cames ajudeu-me

"'Por si algún día te cansas y prefieres huir', le expliqué".

divendres, 14 d’octubre del 2011

Tic-tac


Cap història no és muda. Per molt que la posseeixin, la trenquin i menteixin sobre ella, la història de la humanitat refusa tancar la boca. Malgrat la sordesa i la ignorància, el temps que era segueix fent tic-tac en el temps que és. Eduardo Galeano

divendres, 7 d’octubre del 2011

Qüestions

dissabte, 13 d’agost del 2011

divendres, 22 de juliol del 2011

Crear


Crear es sacudir la inercia, mantener a pulso la libertad, nadar contracorriente, cuidar el estilo, decir una palabra amable, defender un derecho, inventarse un chiste, hacer un regalo, reírse de uno mismo, tomarse muy en serio las cosas serias. J. A. Marina

dimarts, 28 de juny del 2011

De l'aire, la menta i el violoncel

















Entre ordenador, lápiz y máquina de escribir
se me pasa la mitad del día. Algún día se convertirá en medio siglo.
Vivo en ciudades ajenas y a veces converso
con gente ajena sobre cosas que me son ajenas.
Escucho mucha música: Bach, Mahler, Chopin, Shostakovich.
En la música encuentro la fuerza, la debilidad y el dolor, los tres elementos.
El cuarto no tiene nombre.
Leo a poetas vivos y muertos, aprendo de ellos
tenacidad, fe y orgullo. Intento comprender
a los grandes filósofos -la mayoría de las veces consigo
captar tan sólo jirones de sus valiosos pensamientos.
(...)
Me gusta el sueño profundo, cuando no estoy,
y correr en bici por caminos rurales, cuando álamos y casas
se difuminan como nubes con el buen tiempo.
A veces me dicen algo los cuadros en los museos
y la ironía se esfuma de repente.
(...)
Mi país se liberó de un mal. Quisiera
que le siguiera aún otra liberación.
¿Puedo aportar algo para ello? No lo sé.
No soy hijo de la mar,
como escribió sobre sí mismo Antonio Machado,
sino del aire, la menta y el violonchelo,
y no todos los caminos del alto mundo
se cruzan con los senderos de la vida que, de momento,
a mí me pertenece.

Adam Zagajewski

dimarts, 21 de juny del 2011

Mans


Quanta raó tenia Anaxàgores quan deia que l'home pensa perquè té mans. El tacte és el sentit més profund i filosòfic; si l'ànima existís estaria a la punta dels dits, va pensar, mentre es mirava les mans brutes de terra. Antoni Marí

diumenge, 12 de juny del 2011

Cadaqués i Dalí

dilluns, 23 de maig del 2011

Art per la finestra


* Si cliqueu a sobre podreu veure-ho en pantalla completa.

dimarts, 17 de maig del 2011

Pintura caminada

Passeig de Sant Joan
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

Perejaume

dilluns, 9 de maig del 2011

Vermeer


Mientras esa mujer del Rijksmuseum
con esa calma y concentración pintadas
siga vertiendo día tras día
la leche de la jarra al cuenco
no merecerá el Mundo
el fin del mundo.

Wislawa Szymborska

dijous, 28 d’abril del 2011

L'arte è anche un'altra














Da bambini abbiamo conosciuto le opere
d'arte che i nostri genitori avevano in casa,
i miei avevano in salotto una riproduzione
del famoso quadro di Hayez intitolato
"Il bacio". Ogni volta che lo guardavo
si rinnovava in me lo stupore dell'abilità
dell'artista nel riprodurre il tessuto di raso
azzurro della donna, sembrava di poterlo
toccare, era quasi vero.

Da ragazzo, a scuola cominciai a conoscere
altre forme d'arte, purtroppo riprodotte
in bianco e nero e male, nei libri di scuola
di allora. Vidi le sculture egizie, le pitture
pompeiane a tinte quasi piatte, conobbi
(si fa per dire) Giotto con le figure dipinte
come le pietre, Botticelli tutto leggero e
pieno d'aria. Mi entusiasmai ai colori del
Beato Angelico quando vidi una cartolina
a colori.

A diciannove anni conobbi le pitture dei
futuristi, assieme agli impressionisti e ai
divisionisiti. Poi, i surrealisti, i dadà e tutti
gli altri.
In America vidi le pitture degli indiani, in
India e i Persia altre pitture, altri modi
di fare dell'arte. In Giappone visitai gli
artigiani delle famose stampe giapponesi
la quale lavorano. Un antico proverbio
cinese (che andrebbe molto bene per gli
impressionisti) dice: quando l'immagine è
presente è inutile che il pennello la finisca.
Insomma voglio dire che l'arte non è solo
quella che abbiamo visto da bambini e che
se l'individuo cresce anche culturalmente,
sa che le forme dell'arte possono essere
infinite.

L'arte quindi può anche essere diversa da
quella che abbiamo conosciuto da bambini.
L'arte è anche un'altra.

Bruno Munari



 

dimecres, 9 de març del 2011

divendres, 18 de febrer del 2011