dimecres, 9 de març del 2011

Voler volar


3 comentaris:

  1. Irene...on et fiques?, aquestes fotos no són de qualsevol lloc!

    quan et llegeixo m'empenys a llegir poesia:

    DESERTA EL FOSC

    Deserta el fosc, i que et sigui la pena
    com un espai secret de tu mateix
    des d'on tot és insòlitament digne.
    No l'enyor que marceix, sinó el cabal
    de serenor, la solitud entesa
    com un estar en les coses per comprendre'n
    les mudances, els ritmes, la bellesa.
    Així el dolor no crema ni resseca
    i en el silenci hi trobes l'harmonia
    que semblava trencada ja per sempre.

    Deserta el fosc, surt a la llum i viu.

    Miquel Martí i Pol



    per cert, gràcies per la ubicada del treball!!!
    ens haríem de veure per la ub!

    ResponElimina
  2. et recomano: http://joma-enbloc.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. gràcies per les paraules, el poema i el blog!

    ResponElimina