dissabte, 9 d’octubre de 2010

Els primers freds





















Et vaig acompanyar al museu del parc.
Era un matí d'hivern. Vam aturar-nos
davant de Els primers freds, una escultura
de marbre gris: un vell que, despullat,
mentre el vent arrossega fulles mortes,
mira a la llunyania.
No són distints la vida i l'art, vas dir-me.
Però jo només veia un marbre fred,
més aviat retòric, i pensava en noies.
Entre aquell dia i ara, com un mar,
s'estén la meva vida.
I vénen, travessant aquest mar gris,
els meus records, bucs negres de vaixells.
He tornat al museu aquest matí d'hivern,
i penso en tu mentre travesso el parc
mirant la llunyania i envoltat
de fulles mortes que arrossega el vent.

Joan Margarit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada