Què són els somnis?

"Quan vas a dormir, a la paret o a dins del cap, t'hi surt un dibuix" (Is., 4 anys)

Pont de colors des del Memorial Walter Benjamin

Un lloc on obrir les fronteres del pensament. Bellesa i memòria.

www.walterbenjaminportbou.cat

Puges al núvol?

Per què no els prohibim de llegir?

No he cregut mai que la literatura pugui ser una assigntaura. Si em permeten l’exageració, diria que la literatura és el món a través de la paraula. I el món, el que veiem i el que projectem, no es pot tancar dins un espai tan concret, i a voltes tan rònec, com és ara una aula.

(...)

Hauríem de prohibir-los llegir. Treure la literatura com a assignatura, fer desaparèixer els llibres que no són de text de les aules. Avui, el batxillerat s’està convertint en una tortura per als adolescents. La imaginació, que era atiada la bàsica, l’han empresonada. Potser podríem salvar la literatura si la convertim en un art clandestí, perseguit. Aleshores, els adolescents, que viuen amb passió l’edat de la transgressió -si més no els més interessants- buscarien amb delit els llibres i llegirien d’amagat. I descobririen que endinsar-se en altres mons, que són dins d’aquest, és la més dolça de les revenges.

Montserrat Roig

Vides

Enseñar y aprender algo, lo que sea, en el lugar que sea, sólo puede llamarse educación si sirve para vivir. (...) Para vivir como queremos vivir, o por lo menos, para no vivir como seguro que no queremos vivir. La educación es para la vida. Consolidar o desarrollar una visión del mundo, la propia subjetividad, la identidad, y el criterio. (…) La educación artística es pues educación para el arte y para la vida. Vida humana, vida cultural, vida social, emocional, intelectual, sensual. Aprender a vivir artísticamente la vida. (...) Podemos entender la mirada artística como una mirada ciertamente inquieta -no solamente curiosa-, suspicaz -más que ingenua- y ética -además de estética-.

Muntsa Calvó  

17600

17600. El codi postal de Figueres a "El cel sobre Berlín", a la Potsdamer Platz.

"Mirar des de dalt no és mirar. Cal mirar a l'alçada dels ulls"

Línia directa

¿Se podía aprender a oír los pensamientos de la gente?

- Para empezar, no las llames gente, son personas, una por una. Si las llamas gente no haces caso a las personas. No se pueden oír los pensamientos de la gente, sino los de una persona a la vez.

Erri de Luca