Un escrit, ara que arribem al final

Vaig començar el màster per una intuïció i amb uns quants dubtes. I ara que l'acabo, ho faig amb la certesa de saber que no em vaig equivocar en l'elecció. Que sí, que Mundet fa pujada, i més en els dies de fred en què l'autobús s'escapa. Però també hi ha dies de sol solet, i de jabalís corrent pels marges. La tornada, sempre agradable amb vosaltres al metro. Entremig, algunes classes que podríem dir que van ser tot un drammma. Però també d'altres, que podríem recordar pels riures, com en les de l'Emma, o pel sent-i-ment, en les de la Silvia, o per curioses, en les de la Teresa. Entremig, també el vi i els banquets al camarot de la sala polivalent. No sé ben bé què és això de la interdisciplinarietat, a part d'una paraula molt llarga. Però suposo que alguna cosa té a veure amb les pintures de la Carmen, els contes de l'Andreia, els còmics de la Mireia, el teatre de la Cécile, els dibuixos de la Judit, la música de la Blanca, les imatges de l'Eduardo o els museus de la Laura. Tampoc sé si sabré definir mai el què és l'art per mi, però crec que això no és massa important... mentre el senti aquí. L'única llàstima? No haver conegut el bar "Los Pajaritos" abans. Un somriure!