dimarts, 17 de maig del 2011

Pintura caminada

Passeig de Sant Joan
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

Perejaume

2 comentaris:

  1. Sa foto és boníssima! i es poema molt ben lligat :) Sempre amb tanta sensibilitat!

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb la Mireia. Una imatge preciosa il·lustrada per un poema i... la sensibilitat de la Irene ha fet que s'apleguin...

    ResponElimina